L’avi ha marxat...

Un dia en tornar de l’escola i arribar a casa, la Marta va veure a la seva mare plorant, la va mirar i li va preguntar:

- Mama que et passa? Que estàs trista? Què has perdut alguna cosa?

La mare la va mirar, i va mig somriure, havia entès que la marta comprenia que alguna cosa no anava bé. La va mirar, la va abraçar i li va dir:

- Vine, acostat Marta... si, estic trista, ha passat una cosa molt trista, l’avi Manel, s’ha mort, ja no estarà amb nosaltres, estava molt, molt malalt i era molt gran. Demà, si vols, no aniràs a l’escola, avisarem a la Carme i vindràs amb nosaltres, a acomiadar-te de l’avi.

La Marta tota trista va mirar a la seva mare sense acabar d’entendre que passava, però dins seu alguna cosa li deia que l’avi havia marxat, potser havia anat de vacances i la setmana que ve tornaria a ser aquí?, o potser havia anat d’excursió a buscar bolets, com a ell li agradava i a la nit tornaria.

Però no va ser així,al matí la mare de la Marta va trucar a l’escola i va explicar a la mestra que l’avi havia mort i que la Marta no aniria a l’escola, la mestra ho va entendre, i va dir-li que l’endemà ella aniria també a acomiadar a l’avi amb elles.

Els dies van passar i la Marta poc a poc va anar entenent que l’avi no tornaria, amb l’ajuda de la mestra i la mare van fer un petit àlbum amb les fotos més maques de l’avi, la Marta va demanar si podria anar a buscar pedretes i flors al bosc per recordar els passejos que feien junts, i les tres i van anar. Recollint tot allò que van tronar van anar recordant tots els bons moments que havien passat amb lavi .. i poc a poc aquell sentiment dolorós es va anar transformant en un regust de dolçor, i aquest en un bonic record.

El dol és un procés pel qual passem tots quan hi ha una pèrdua, per tant és un estat d’ànim normal i saludable. Aquest no només es viu quan algú mor, si no que són moltes les situacions que et fan passar per un procés de dol.( el canvi d’escola, de casa, la separació dels pares, ...)

En moments de dol l’adult ha de tenir present que li ha d’explicar de manera tranquil·la a l’infant tot allò relacionat amb la mort, utilitzant paraules senzilles , però sobretot explicant-li la veritat . S’ha d’evitar mantenir la mort en secret, l’infant a partir dels 4 anys pot participar en els rituals funeraris.

Igual que en el conte, quan hi ha hagut una mort és bo mostrar-se afectiu en vers al nen, perquè no li resulti un moment dolorós, escoltar-lo i estar al seu costat. També es poden fer diverses activitats fent partícip al nen de “moments de record” com la creació d’un àlbum amb les fotografies de l’avi.