Els guixos de colors

Una tarda d’estiu, uns nens farts de la calorada, van decidir anar al parc a jugar a l’ombra de l’arbre mes gros. Van seure al terra i van començar a discutir quin seria el joc d’aquella tarda.

Uns deien que volien jugar a fet i amar, altres a pi, altres a saltar a corda.. no es posaven d’acord, després de moltes discussions i sense que se’n adonessin un follet, que els havia sentit, es va apropar, se’ls va quedar mirant i els hi va dir:

Hola nens per què discutint tant?

Els nens sorpresos de que un petit esser els parles, van callar de sobte.

El follet els va tornar a preguntar: Hola nens, que feu ?  

El Miquel que era el més gran de la colla li va dir: Hola, com et dius? Nosaltres som en Pol, la Maria, la Laia, el Josep i jo, el Miquel. Havíem vingut a qui al parc a jugar i a passar la tarda per no passar calor. Però ara, no ens posem d’acord a que jugar …

El follet els va mirar i va remenar a la seva butxaca, i d’allà a dins va treure molts guixos de diferents colors, i els va repartir entre els nens.

Sorpresos els infants van mirar els guixos i van pensar “ i axó ens farà divertir? ”                     Però de sobte, unes estranyes sensacions els van començar a córrer per dins, i van sentir-se especials, amb moltisima imaginació. Com si s’haguessin posat d’acord, tots van ajupir-se a terra i van començar dibuixar, estels , llunes, dracs, móns meravellosos, línees, cases …

El follet en veure que ja estaven entretinguts va marxar i els va deixar allà dibuixant.  De sobte els  nens van adonar-se que el follet ja no hi era i que s’havia fet tard.

Després d’aquella tarda, molts dies quedaven al parc i imaginaven grans móns de colors, fent servir una cosa tant senzilla com els guixos de colors.