Lo único que interfiere con mi aprendizaje... es mi educación [Albert Einstein]

 

Sembla que alguna cosa està canviant que hi ha gent que es mou .. després de veure aquests dos vídeos el primer que em ve al cap és que un altre món és possible, que el que cal és sortir de les quatre parets de l'escola i descobrir el món que ens estem perdent.

Els estimadorsdenens

Hi havia una vegada en un món on tot estava canviant massa de pressa, un grup d'estimadorsdenens que van començar a pensar i pensar com fer-s’ho per fer del món on vivien un lloc millor.

Els estimadorsdenens eren personetes amb molt bones idees i amb molt amor per donar, però vivien soles, amagades arreu del món. La seva feina era treballar amb nens, semblant a la que coneixem com a mestre.  Tenien els seus nens dins de classes, on jugaven, cantaven i feien activitats amb ells. Però un dia van adonar-se que el món ja no he era el que era, i que aquells nens necessitaven fer altres coses, corre, parlar, somiar, explicar, descobrir... 

Els estimadorsdenens no sabien que fer, es trobaven sols en mig d’un país que els feia seguir unes lleis i unes normes, que deien que els nens havien de seure a les cadires i escoltar el que els mestres els hi explicaven. Ells no hi estaven d’acord,  volien alguna cosa millor, que els seus nens i nenes visquessin en un país on poder descobrir, mirar, explorar, .. un país on es poguessin sentir lliures, per entendre el món i aprendre.

I així els estimadorsdenens van decidir fer front a les normes i lleis, i com ho van fer ? us preguntareu.. doncs molt senzill, de la mateixa manera que tothom pot acabar canviant les coses, buscant a altres com ells i reunint-se. Els estimadorsdenens van agafar cadascun el transport que millor li anava i van canviar de poble, ciutat i país... per tal de trobar-se amb altres com ells, preguntant i preguntant van aconseguir posar-se en contacte amb altres estimadors , fins que finalment van ser tants i tants,  que van aconseguir que se’ls escoltessin.

L’escoles van canviar, els nens ja no seien en cadires dures com pedres, ni havien de passar-se el dia enganxant gomets de mil colors en un full sense sentit. Els nens anaven a l’escola amb moltíssimes ganes per aprendre, feien excursions a la muntanya, a la platja, al mercat, Dibuixaven lliurement sempre que els hi venia de gust, agafaven el llapis amb la ma que millor se’ls hi donava, i ,sobretot i el que més els hi agradava, poder escollir el color ( d’entre tots els de la caixa) amb el que volien pintar el món.