Un matí en un poble molt a prop de Barcelona, un grup de samarretes
blanques es van reunir a la porta del magatzem d’una fàbrica, per parlar de que
estaven fartes de ser sempre les que feien les feines més difícils.
Treballaven moltes hores, recollien fils de colors, botons, retalls de
teles, papers.. que deixaven les samarretes de colors pel terra de la fabrica.
Cada dia igual, sempre de la mateixa manera. Les samarretes de colors es creien
millors que les blanques i per això les obligaven a fer el que elles volien.
Fartes de que fos així van decidir reunir-se de bon matí
i solucionar el problema, unes deien que no passava res que les samarretes de
colors eren millors i altres que era injust que elles eren iguals que les de
colors i no tenien dret a ser així. Debaten i debaten no van arribar a cap
acord i es va fer l’hora d’entrar a treballar.
Aquell dia una de les samarretes de colors va patir un
accident, apropant-se a una màquina es va fer un tall i es va trencar una mica.
Com que es va fer mal va començar a plorar i a plorar, i una samarreta blanca
que passava per allà la va ajudar, com que no tenia com curar-la va decidir
cosir-li un boto per tancar-li la ferida. La samarreta de color va estar molt
agraïda i contenta amb el seu boto va explicar-li el que li havia passat a les
seves amigues.
L’endemà totes les samarretes de colors van donar les
gràcies a les blanques pel que havien fet i es van disculpar per portar-se
malament amb elles, d’agraïment i per recordar aquell dia totes van decidir
cosir-se botons a la samarreta perquè no hi haguessin diferències entre
elles.
