Per fer-ho calen unes dues sessions, en la primera dissenyaràs el dibuix i el traspassaràs a la tela, i si dona temps el pintaràs. I en la següent sessió l'emmarcaràs per tal de que no es plegui la tela i poder-lo penjar amb més facilitat.
Tenia la mirada perduda en la pàgina que la seva mare llegia, quan de sobte va preguntar:"mare, tu què mires: el blanc o el negre?" E. bosch
lunes, 9 de mayo de 2011
Regal per decorar l'habitació d'un infant
domingo, 8 de mayo de 2011
Unes idees molt senzilles per decorar papers...
Sabeu que tenen en comú una espelma, un desodorant de rolon i unes temperes?
Doncs, molt senzill són unes tècniques molt originals per a crear grans dibuixos en un paper!
Segur que ara us estareu preguntant, i com ho faig ? No us preocupeu jo us donaré la recepta.
El material que necessitem és:
- Fulls blancs o de colors
- Caixes de cartró
- Espelmes
- Pintura
- Pinzells
- Desodorants de rolon
Primer preparem diferents pots pintura ( tempera) amb una mica d’aigua i la diluïm. Després en un full en blanc dibuixem el que vulguem amb una espelma, per tal de que quedi impregnada la cera, i amb un pinzell pintem pel damunt... carai quines coses més maques que surten!! Allò que havíem dibuixat i que no veiem ara s’ha transformat en un dibuix ple de color!!
Si el que volem es convertir-nos en autèntics artistes sense embrutar-nos gaire, teniu dues opcions la primera es agafar un desodorant de rolon prèviament buit i net, i separar el pot de la boleta.
Després el que farem és agafar unes safates, una l’omplirem d’aigua, i a les altres hi posarem pintura. A part tindrem una caixa de cartró preparada de la mida del full ( DIN A4 per exemple), on hi col•locarem el full blanc o de color. Quan ho tinguem tot preparat sucarem la boleta en la pintura i la deixarem que rodoli pel full, per cada moviment que faci quedarà un caminet marcat en el paper. I així anirem repetint els passos canviant de color fins que ens quedi un preciós dibuix de mil colors.
Doncs, molt senzill són unes tècniques molt originals per a crear grans dibuixos en un paper!
Segur que ara us estareu preguntant, i com ho faig ? No us preocupeu jo us donaré la recepta.
El material que necessitem és:
- Fulls blancs o de colors
- Caixes de cartró
- Espelmes
- Pintura
- Pinzells
- Desodorants de rolon
Primer preparem diferents pots pintura ( tempera) amb una mica d’aigua i la diluïm. Després en un full en blanc dibuixem el que vulguem amb una espelma, per tal de que quedi impregnada la cera, i amb un pinzell pintem pel damunt... carai quines coses més maques que surten!! Allò que havíem dibuixat i que no veiem ara s’ha transformat en un dibuix ple de color!!
Si el que volem es convertir-nos en autèntics artistes sense embrutar-nos gaire, teniu dues opcions la primera es agafar un desodorant de rolon prèviament buit i net, i separar el pot de la boleta.
Després el que farem és agafar unes safates, una l’omplirem d’aigua, i a les altres hi posarem pintura. A part tindrem una caixa de cartró preparada de la mida del full ( DIN A4 per exemple), on hi col•locarem el full blanc o de color. Quan ho tinguem tot preparat sucarem la boleta en la pintura i la deixarem que rodoli pel full, per cada moviment que faci quedarà un caminet marcat en el paper. I així anirem repetint els passos canviant de color fins que ens quedi un preciós dibuix de mil colors.
viernes, 6 de mayo de 2011
un món..
L'altre dia a l'aula vam crear un món meravellós en el que els contes es feien realitat.
Vam veure com podiem canviar el món només apagant els llums, com un dia fosc es podia convertir en un fantastic dia radiant.Els castells dels contes eren de veritat i les llunes tenien boca, ulls i nas..
Ens van donar la clau i ara sense anar gaire lluny, ja podem arribar a la nostra imaginació...
domingo, 1 de mayo de 2011
Un conte a prop del mar...
Hi havia una vegada en un poblet de mar, on el mar no arribava perquè es quedava a Port, una "mama" que la seva vida eren els nens.
Era una "mama" especial que creava cucs de veritat a partir de cucs de fang o trobava prínceps dins d'ampolles i li agradaven les estranyes histories.
Era una "mama" especial que creava cucs de veritat a partir de cucs de fang o trobava prínceps dins d'ampolles i li agradaven les estranyes histories.
Un bon dia en comptes de prínceps va trobar-se un pescador, un de molt bo que sempre li duia de tot del mar ( peixos, garotes..), un bon dia li va dur el millor regalet del món un preciós "berberechu" que feia ganyotes, que volia la pipa a totes hores, una monada vaja , tan maco els hi va semblar que es van dir :
- Hauríem de buscar-li un nom ? a tu quin et sembla que li quedaria bé?
- No se no sé .. a mi Anna m'agrada.
- Si Anna estaria bé .. i Mar? que et sembla Mar?
... després de pensar un estona els hi va sortir un bonic nom .. Anna Mar .. i així es va quedar, amb un nom triat pels seus papes, un nom conjunt, un nom que feia joc amb el nom del seu poble i de la localització d'aquest. El millor nom que li podien posar aquell berberechu.
Els anys van anar passant i el petit berberechu va créixer, al igual que la seva família, que separadament li van portar dues germanetes la Espe per una banda i la Jana per l'altre, la família però no acabava aquí, entre ells sempre van haver-hi animalons .. petits essers que van acompanyar l'Anna Mar en mil i una aventures creant història allà on anaven .. ningú oblidarà el dia de 3 en una cabina i una dent per patata (però això ja és una altre història)
El berberechu es va fer gran .. tant gran que després de milers d'aventures va decidir anar més enllà de la seva Selva de Mar, a la gran ciutat on el temps anava més despresa on el soroll de la Gran Via no la deixava dormir ... on va començar la seva nova vida fora d'aquell poble que l'havia vist créixer.
- Hauríem de buscar-li un nom ? a tu quin et sembla que li quedaria bé?
- No se no sé .. a mi Anna m'agrada.
- Si Anna estaria bé .. i Mar? que et sembla Mar?
... després de pensar un estona els hi va sortir un bonic nom .. Anna Mar .. i així es va quedar, amb un nom triat pels seus papes, un nom conjunt, un nom que feia joc amb el nom del seu poble i de la localització d'aquest. El millor nom que li podien posar aquell berberechu.
Els anys van anar passant i el petit berberechu va créixer, al igual que la seva família, que separadament li van portar dues germanetes la Espe per una banda i la Jana per l'altre, la família però no acabava aquí, entre ells sempre van haver-hi animalons .. petits essers que van acompanyar l'Anna Mar en mil i una aventures creant història allà on anaven .. ningú oblidarà el dia de 3 en una cabina i una dent per patata (però això ja és una altre història)
El berberechu es va fer gran .. tant gran que després de milers d'aventures va decidir anar més enllà de la seva Selva de Mar, a la gran ciutat on el temps anava més despresa on el soroll de la Gran Via no la deixava dormir ... on va començar la seva nova vida fora d'aquell poble que l'havia vist créixer.
viernes, 29 de abril de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
